Aquest article tracta de l'escut heràldic xilè. Pel que fa a l'antiga moneda, vegeu Escut xilè. |
Escut de Xile | |
---|---|
Detalls | |
Tipus | Escut d'armes estatal |
Adoptat per | Xile |
Establert/ rehabilitat | 1834 |
Esmalts | Gules i atzur |
Càrregues | |
Cérvol andí meridional, naval crown (en) , plomatge, Còndor (gènere) i estel | |
Altres detalls | |
Estat | Xile |
L'escut de Xile fou adoptat el 26 de juny de 1834 segons un disseny del pintor anglès Charles Wood Taylor. Es tracta d'un escut truncat, d'atzur i de gules, amb una estrella de cinc puntes d'argent ressaltant sobre la partició (aquests esmalts es corresponen amb els tres colors de la bandera estatal).
Com a suports, un cérvol andí meridional o huemul a la destra i un còndor a la sinistra, animals emblemàtics dels Andes xilens; tots dos porten una corona naval d'or, símbol dels actes heroics de la Marina xilena a l'oceà Pacífic.
L'escut va timbrat amb un borlet amb els colors nacionals del qual surten tres plomes, cadascuna de les quals d'un d'aquests colors: atzur, argent i gules. El plomall era un símbol de distinció que els primers presidents de la República solien dur al barret.
Els suports descansen sobre una filigrana elaborada damunt la qual destaca una cinta d'argent amb el lema nacional en espanyol: POR LA RAZÓN O LA FUERZA ('Per la raó o la força').
Tot i que aquest escut està vigent des d'antic, abans n'hi havia hagut diverses variants.